Resum de la jornada L’escola que volem

Titol jornada

El dia 11 de març, la Xarxa Groga de l’Hospitalet va organitzar una nova jornada lúdico-educativa amb la finalitat de posar en comú diferents punts de vista sobre l’escola pública que volem per a la nostra ciutat. La jornada es va organitzar a l’Institut Llobregat i va comptar amb diversos ponents que van donar la seva visió des de tres perspectives diferents:

  • La visió del professorat.
  • La visió de les famílies (pares i mares).
  • La visió dels alumnes.

La visió del professorat

Ponents: Montserrat Antón i Rosera: Doctora en Ciències de l’Educació i mestre d’Educació Infantil. Mercè Agustí Quilez: Mestra de l’escola pública Prat de la Manta del barri de Santa Eulàlia a L’Hospitalet, des de l’any 1986.

L’Escola és un espai de vida on el paper dels professors ha de ser d’acompanyament, doncs qui realment educa és la família. Com a espai de vida que és, volem una escola on hi ha vida i això comporta que també hi han conflictes, moments de crisi i moments d’eufòria.

L’Escola ha de tenir la llibertat i la capacitat d’anar transformant per poder consolidar projectes.

Els continguts han deixat de ser el més important (hi són a tot arreu), ara és més important crear espais de “com aprenen!!” més que “què aprenen!!”.

Potenciació de la descoberta: Deixar a l’alumne descobrir.

Potenciació de l’Aprenentatge entre iguals: Entre ells s’ajuden i treballen de forma cooperativa.

Les famílies no participen a l’escola: Són l’escola!!. Si l’escola és oberta, tothom pot

entrar-hi i viure-la amb intensitat.

Si volem una escola inclusiva, s’han de dotar els recursos humans i materials (EAP’s, logopedes i serveis socials que hi són desbordats actualment).

Reivindicació de l’escola pública a l’etapa de 0 a 3 anys. No a la privatització d’escoles bressol municipals.

Els recursos destinats a l’escola pública mai s’han de veure com una despesa, sinó com una inversió de futur.

Cal una política que faciliti la conciliació familiar per resoldre l’educació emocional dels nostres fills.

Decret de direcció que estableix una organització jeràrquica deixant de banda l’organització assembleària tradicional per passar a crear una estructura vertical que afecta a les relacions i la pressa de decisions internes.

Les relacions de l’escola amb les administracions estan allunyades i no hi ha voluntat per aportar recursos, tot el contrari, intervencionisme i falta de confiança de les Institucions en la tasca educativa. L’administració pren decisions i porta a terme polítiques sense fer consultes als centres sobre les necessitats reals.

“Hi han escletxes per tot arreu i és per on entra la llum”
(Leonard Cohen)

La visió de les famílies:

Ponents: Robert González Hernández: Pare de l’escola Paco Candel del barri de Santa Eulàlia. Impulsor de la comissió “volem créixer” i representant de FAPAC a la comissió de garanties d’admissió. Silvia de Diego Fuertes: Mare de l’escola Ernest Lluch del barri de Collblanc. És mestra de bressol, presidenta de l’AMPA i ha participat en el llibre “Educació infantil. Bones pràctiques a l’Hospitalet de Llobregat”.

Volem una escola pública que ens permeti triar la línia educativa, amb informació fiable a l’abast de tothom disponible amb antelació i exposada amb claredat.

Professorat i direcció de centre implicat amb el projecte educatiu. Grups i dinàmiques internes ja establertes a cada col·legi (política acollidora, etc…).

Escola inclusiva i que genera convivència (si hi ha conflictes amb protocols de resolució efectius).

Edificis i instal·lacions adients a les necessitats de l’alumnat.

Si es donen les condicions anteriors l’alumnat podran aprendre amb molta més facilitat.

En definitiva, respecte i confiança per convertir els nostres fills en persones flexibles, amb ganes d’aprendre, amb empatia per treballar amb els altres, amb voluntat per superar-se i poder fer front als reptes de futur.

“Les famílies necessiten se reconegudes com el primer agent educador dels seus fills”

La perspectiva del alumnes:

Ponents: Anna, Pau i Eduard alumnes de l’Institut Bellvitge. Amina i Lady alumnes de l’Institut Llobregat.

Volem una escola on hi hagi interès per part del professor per conèixer als alumnes com a persones i el mateix per part dels alumnes envers els professors. Professors amb dedicació i passió per transmetre el coneixement.

Una escola on aprendre a discutir, debatre, argumentar i sentir-nos escoltats. On poder aprendre a treballar de forma cooperativa i amb mètodes dinàmics. On podem tenir la possibilitat de realitzar intercanvis culturals i lingüístics amb altres estudiants.

Una escola on hi hagi una assignatura d’actualitat que ens parli del que està passant al present per poder entendre el món real que ens envolta. Volem informació per lluitar contra la desinformació (feminisme, valors, moviments polítics i de canvi que afecten a les nostres vides….).

Una escola on s’imparteixin classes tolerant i potenciant els alumnes que demanen ajuda de forma positiva (no com quelcom mal vist).

Una escola que sigui activa que proposi altres opcions com Consell Verd, Carnestoltes i activitats alternatives a la rutina diària de les classes.

Una escola on poder aprendre a expressar-se i parlar en públic.

Un lloc on existeixi una convivència i un servei de mediació que es promocioni per evitar conflictes.

“L’aprenentatge es mesura per com l’alumne mostra el seu interès per seguir aprenent”.

Alumnes de l’escola Pau Sans i Paco Candel també ens van voler deixar la seva opinió sobre l’escola que volen.

A continuació us deixem els vídeos de les ponències i un resum amb frases i imatges de la jornada.

Anuncis

L’escola que volem. 11 de març.

El proper dia 11 de març la Xarxa Groga convida a pares, mares, alumnes, docents i a tothom interessat, a compartir, debatre i reflexionar junts sobre quina és l’escola pública que volem per a l’Hospitalet.

Intervindran:

Montserrat Anton i Rosera, Doctora en Ciències de l’Educació. 

Mercè Agustí Quilez, mestre de l’escola Prat de la Manta.

Silvia de Diego Fuertes, mare de l’escola Ernest Lluch.

Robert González Hernández, pare de l’escola Paco Candel.

Alumnes de diferents edats i centres educatius de l’Hospitalet.

Amb tallers pels més petoitsits dinamitzats per l’ Associació Educativa Itaca, JOC ZONA SUD – EL PLA i Akelharre Jove.

Crònica de la Jornada “Xarxa, Lluita i Desigualtats”

IMG_20151024_142209 copia

Dissabte 24 d’octubre de 2015.

Jocs de taula, pans de pessic, pinxos de fruites al gust, estampació de samarretes, xapes i experiments en taules de sorra i farina van delectar els més joves assistents, els nostres nens, a la jornada “Xarxa, lluita i desigualtats” , organitzada per un del motors educatius que dia a dia va agafant força, forma i presència a l’Hospitalet: Xarxa Groga.

DSC_0102 copia

La Xènia, de sis anys,preguntava a la mare si tornarien un altre dia. El Jordi, de dos anys, corria amunt i avall feliç de gaudir del pati del col·legi un dissabte. I així un llarg etcètera de nens i nenes van acompanyar als pares a l’escola Prat de la Manta el passat 24 d’octubre. L’objectiu de la jornada era donar visibilitat a les diferents xarxes que ja estan funcionant a l’Hospitalet i que lluiten per eradicar les desigualtats a les aules. Un mapa interactiu, amb el que es va obrir tot el seguit d’actes, va permetre ubicar les entitats i els seus projectes dibuixant, d’aquesta manera, la xarxa socioeducativa de la nostra ciutat i els barris on, de moment, té més presència (http://meipi.org/xarxagrogalh). Aquest mapeig, continua obert per a tots els centres que desitgin afegir-se.

Tres referents en Educació van ser els ponents de luxe amb els que vàrem comptar a l’espai de conferències: Albert SalesJoan Maria Girona i Jordi Ibáñez.

DSC_0044 copia

“Sóc el pare de l’Oriol i de la Queralt. A més a més, sóc  politòleg i sociòleg”. Així es presentava Albert Sales que va compartir amb el assistents el significat de les desigualtats i la manera de gestionar-les. Sales va explicar com l’extrema riquesa d’uns quants està darrera de la pobresa de la  majoria, però acceptem les desigualtats com si fossin quelcom natural, convertint en celebritats a les persones més riques, pel simple fet de ser-ho. La igualtat d’oportunitats és un mite que serveix per justificar les desigualtats. Les classes socials no són permeables. La pobresa viscuda durant la infància marca tot el desenvolupament vital de la persona. Tanmateix, els fills i filles de famílies ben connectades amb el poder no hauran de patir gaire per guanyar-se la vida.

DSC_0060 copia

A més, va exposar com amb un sistema educatiu que manté estructures segregadores i que no és capaç de gestionar la diversitat per falta d’inversió, els infants de famílies humils que no s’ajusten a les expectatives no troben cap suport per tirar endavant. Els de famílies amb recursos, sempre poden acudir al mercat i pagar per aconseguir suport educatiu extra.

El cognom Pobresa Infantil, va declarar, molesta especialment perquè posa en qüestió el mite de la igualtat d’oportunitats. No podem culpabilitzar als infants en situació de pobresa de la mateixa manera que ho fem amb els adults. No poden ser els causants de la seva situació.

Per això, segons Sales, la pobresa  infantil obliga als polítics a donar respostes amb independència de la seva ideologia
(https://albertsales.wordpress.com/2015/09/28/els-brots-verds-i-la-pobresa-infantil/).

Malgrat això, a Catalunya i l’Estat Espanyol, va explicar, som campions en pobresa infantil des d’abans de començar la crisi. L’intent d’estat del benestar espanyol, no ha estat capaç de construir un sistema de garantia de rendes ni uns serveis a les persones i a les famílies que redueixi l’impacte de la pobresa sobre els infants i els adolescents. Amb la crisi i les retallades de programes com el PIRMI, Sales va destacar que hem deixat a les llars més vulnerables totalment abandonades. Les famílies amb criatures estan subjectes a l’evolució del mercat laboral i a les escasses oportunitats que aquest ofereix. En aquest context, també va apuntar que
és curiós com la societat es preocupa pels resultats d’eines com l’informe PISA, carregant tot el pes sobre el sistema educatiu. Els mitjans rarament fan esment al fet que la pobresa infantil és el major predictor de fracàs escolar.

DSC_0028 copia

Segons Sales, les situacions de precarietat a les llars condicionen l’acompanyament educatiu i avoquen els infants al fracàs escolar. En una llar que viu en situació de pobresa, els infants no gaudeixen d’un entorn favorable pel desenvolupament cognitiu i per l’aprenentatge. La situació psicològica i afectiva de pares i mares, el temps que els adults poden dedicar a la criança i, fins i tot, l’alimentació, influeixen en la qualitat de vida de nens i nenes.

Això, va explicar, no es combat amb múltiples ajudes condicionades que arribin de municipis i entitats. Les retallades en el pla autonòmic i estatal ha portat als serveis socials municipals a posar pedaços per salvar la situació. Però les famílies acaben dedicant el seu temps a pidolar petites ajudes en multitud d’institucions per sobreviure. La fragmentació de recursos i de referents comporta un procés de desqualificació social reforçat per la necessitat de demostrar sempre la seva pobresa davant la sospita d’estar-se “aprofitant” del sistema. El professionals de serveis socials es veuen saturats redactant informes socials i “certificant” la pobresa de les llars perquè puguin accedir a aquestes petites ajudes.

Cal compactació de les ajudes en el camí a una renda garantida, va concloure, per guanyar l’hegemonia ideològica necessària cal trencar amb l’estigmatització i la desconfiança en les llars que viuen situacions de pobresa. Els tòpics són presents en el dia a dia de les escoles i de la comunitat educativa. Per fer xarxa cal que ens apropem i no construïm imatges estereotipades. (https://albertsales.wordpress.com/2015/07/06/sobre-com-els-pobres-malgasten-els-diners/).

DSC_0066 copia

Joan Maria Girona, per la seva banda, mestre i psicopedagog, va compartir amb els assistents la seva ponència “Què podem fer amb les desigualtats i com lluitar-hi”. Girona va explicar que la igualtat d’oportunitats no és real. L’escola no pot solucionar les desigualtats; pot minorar-les, aportar-ne alguna millora des de les aules, impulsant estratègies, fent activitats participatives…

Ja és una clara desigualtat emprar les diferents tipologies d’educació pública, concertada i privada, va apuntar Girona. “S’ha de treballar per assolir la competència, no la competitivitat”, va afegir.

L’acció tutorial, especialment a la secundària s’hauria de fer més present com a element d’ajuda i que els alumnes percebin un plànol d’igualtat al seu entorn educatiu. Els deures, per a Girona, són una font de desigualtats per les diferents possibilitats que tenen a casa els nois i noies.

El psicopedagog va denunciar que classificar els grups per nivell fa baixar l’autoestima dels alumnes. A més, va explicar que no es pot mesurar a tothom per  igual sense tenir present que hi ha diversitat de projectes educatius de centre: “Es fan proves idèntiques a tot el país i s’hauria d’avaluar en funció del que es fa.”

Les escoles, segons Girona, han de tenir obertes les portes a les famílies:Aquestes tenen dret a saber i conèixer per opinar i participar; que no pas a dir que s’ha de fer. Sovint hi ha diferències entre l’exigència d’uns hàbits a casa i a l’escola.

Per a Girona, la LOMCE, és clarament segregadora i afavoridora de desigualtats s’aplica a la pràctica a Catalunya per part del Departament d’Educació, excepte en el model lingüístic. Xarxes de rebuig de pares i mares com la XEI han fet oposició frontal. Altres comunitats autònomes de l’estat no l’apliquen.

“Si els adults intentem ser feliços, ajudem a ser-ho també als fills”, va concloure.

En Jordi Ibáñez, reconegut mestre i director a la nostra ciutat, va emmarcar el seu discurs sota el títol “La nostra tribu és el nostre barri”. Partint de la premissa de que si no ets un centre acollidor, no pots treballar en xarxa, Ibáñez aposta per la participació, per dotar d’eines als docents i, des de la humilitat i la transparència, predicar amb l’exemple.

I un dels exemples de treball en xarxa que va a puntar és la col·laboració amb l’Esplai Florida en compartir l’Aula Estudi, aprofitant i reorientant la que hi havia com a recurs pels alumnes. Un altre, són els projectes d’ ApS formant en el lleure als joves per assolir l’objectiu del seu empoderament en benefici de la comunitat. I un tercer exemple, la col·laboració amb l’Associació Amics Fonseré derivant recursos per complementar i garantir-ne l’èxit dels projectes comunitaris i la col·laboració amb el centre de primària Joaquim Ruyra.

DSC_0036 copia

La planta del bambú “sembla que no creixi malgrat que es tingui cura d’ella amb regularitat i de sobte… creix i sobresurt”, així va definir Ibáñez metafòricament l’educació.

Nefelina Yeghiazaryan, antiga alumna de l’Institut Eduard Fonseré, va acompanyar al conferenciant i va reconèixer la tasca del ara ex director Ibáñez: “Mai no oblidaré tot el suport”. Va apuntar també el rellevant paper del suport familiar i com la personalitat de cada alumne és important per entendre i valorar l’esforç del institut en ajustar totes les peces per assolir l’èxit personal.

En acabar les ponències, els assistents van poder visitar les carpes de les diferents entitats i conèixer de primera mà les experiències del centres participants. La carpa de Collblanc – La Torrassa va albergar els projectes en xarxa de Punts Omnia La Torrassa JIS – Arrels, Fundació Akwaba, JOC, Ampa Ernest Lluch i AAVV Collblanc La Torrassa. La de Santa Eulàlia, els de la xarxa Escola Prat de la MantaEE L’EscorçaIns. Bisbe BerenguerLa FundicióPlaudite. I la de Bellvitge: Ampa Ins. Bellvitge – Projecte ApS “Il·lustrem un conte” – Escola Mare de Déu de Bellvitge.

DSC_0097 copia

La Fundició, a més, va organitzar un taller de ràdio on es van fer entrevistes durant tot el matí. En una d’elles, per exemple, un pare i una filla de 5è de l’Ampa Frederic Mistral van explicar com es va dur a terme el projecte de reutilització de llibres, amb la finalitat de lluitar contra les desigualtats econòmiques.

IMG_20151024_233001

Els pares i mares de les escoles Ernest Lluch i Paco Candel, van denunciar que encara no hi ha data ni projecte per a la construcció de les seves escoles, que desenvolupen la seva activitat en barracons. I la Fundació Akwaba, entre molts  d’altres, va explicar el projecte d’educació transformadora des de la sensibilització que estan treballant als barris de Collblanc – La Torrassa.

Podeu sentir l’audio de la ràdio, aquí:
(http://www.ivoox.com/podcast-encuentro-xarxa-groga-audiosmp3_rf_9165640_1.html)

DSC_0079 copia

Xarxa Groga, l’organitzadora de la Jornada, va poder compartir amb pares, mares, professorat i els veïns de la ciutat la seva essència amb aquesta trobada: Fer xarxa entre tots per a poder intercanviar projectes i aconseguir, d’aquesta manera, enriquiment de les entitats educatives de L’Hospitalet del Llobregat.

A continuacio us deixem els vídeos de les xerrades i un recull de fotografies de la jornada.

Benvinguda i mapeig de les xarxes
Ponència Abert Sales
Ponència Joan Maria Girona
Ponència Jordi Ibañez amb intervencio de Nefelina
Resum de la jornada en imatges.
Totes les fotos de la jornada

Jornada Xarxa, lluita i desigualtats

Cartell dia 24
La XARXA GROGA DE L’HOSPITALET organitza un nou acte el dissabte dia 24 d’octubre a l’escola Prat de la Manta.
La jornada porta per títol “Xarxa, lluita i desigualtats” i amb ella volem donar visibilitat a les diferents xarxes que ja estan funcionant a la nostra ciutat i que lluiten per erradicar les desigualtats entre els nens i nenes.
Comptarem a més amb 3 ponents de luxe: Joan Maria Girona, Albert Sales i Jordi Ibáñez. Els dos primers han participat en el llibre “Educacions. 40 veus sobre educació i societat” i en Jordi Ibáñez és ex-director de l’Institut Edurd Fontserè, centre reconegut pels seus projectes de col·laboració amb altres entitats.
Un cop acabades les xerrades, podreu conèixer de primera ma les experiències de les entitats i centres participants, visualitzar-los en un mapa interactiu i afegir-hi la vostra entitat.
Tindrem també tallers infantils i estampació del logo de la Xarxa Groga. No us oblideu de portar la vostra samarreta, bossa, mocador, etc. 
Us hi esperem!